Crec que no sempre ha existit la figura de
l'assessor a la Administració o almenys jo no la coneixia. No vull dir que tot
un senyor ministre no en tingués un o més d'un; segurament que en tenia però
per aquí no n'hi havia. Potser varen arribar amb les autonomies o un poc abans.
Allò que si que hi havia eren funcionaris sense cap
funció però amb despatx i, en alguns casos, funcionaris sense despatx però que
cobraven. Eren endollats i jo n'he conegut de les dues categories però no
donaré noms. Una amiga meva em contà que quan va esser directora d'un
centre de la perifèria de Palma va comprovar que figurava en plantilla un
mestre que no era al centre ni els companys els coneixien. Va anar a Inspecció
i li digueren "No! Aquest mestre no vindrà, oblida't d'ell! Després
d'insistir molt, n'enviaren un diferent.
Ara potser no existeixen aquests casos però són molt normals
els assessors i el personal de confiança que, a la vegada, poden ser funcionaris o no. Si no
són funcionaris el seu sou és més alt. Uns, pocs, estan en el gabinet a les
ordres del que mana i li fan els discursos, les gestions, els informes i les
respostes parlamentàries. Altres, són docents que gestionen àrees o programes
que haurien d'estar a càrrec de funcionaris però com que, en general, els que
manen sovint no confien en els funcionaris de carrera, posen persones conegudes de més confiança.
La Conselleria d'Educació és puntera en posar assessories. Segurament fan les
gestions més atractives i eficients. A la majoria d'assessors els agrada tant que mai ho deixarien. Però
també tenen la seva part negativa.
La part dolenta del tema és que quan ets de
confiança d'un, el nou que comença et té desconfiança. És un procés natural que
falla poques vegades. Quan canvia el cap canvia la cola. El polític que arriba
a dalt, per naturalesa, vol canviar a tothom encara que siguin del mateix
partit. És una constant.
Quan el pres Matas va governar per primera vegada
va dir als seus assessors que volia treure tots els inspectors d'educació. Els
assessors es miraren i el més atrevit li va dir "no ho podem fer a n'això
President, són funcionaris". Potser aleshores no hi havia cap inspector
accidental.
També hi ha hagut assessors que han sabut navegar
de tal manera que fos qui fos qui governava sempre suraven. Fins i tots hi ha
hagut casos de simbiosi (no sé si es pot dir així?) entre dos funcionaris de
partits diferents. El seu pacte era "si governen els teus tu has
d'aconseguir que jo em quedi" i a l'inrevés. Va funcionar vàries
legislatures.
Però en totes les etapes passades el tema dels
canvis d'assessories per canvi de govern sempre s'havia fer amb cura i una
certa elegància i era admesa per tothom com una normalitat democràtica.
Ara no. Actualment els que comanden actuen amb
molta prepotència i grolleria. Així es va fer amb els inspectors accidentals
que acomiadaren a l'inici d'aquesta legislatura. I amb grosseria s'ha fet abans
i ara només fa una setmana amb els assessors dels CEP.
El cas del CEP de Menorca potser arriba a la
prevaricació. Amb això, els que manen potser volen demostrar fins on arriba el
seu poder: obrin expedients sense causa, canvien els assessors quan volen,
dicten normes injustes,.... És el poder de la majoria absoluta. I els assessors
són els que fan la feina bruta i si no, sense cap mirament, tornen a la seva
plaça.
Si observam amb un poc
més de detall el cas del CEP de Menorca veurem que tota l'actuació ha estat
molt premeditada. Tot està escrit a la convocatòria que
permet fer allò que han fet. Tots el assessors del CEP van passant mentre la
valoració era objectiva. Ara bé, en la fase de selecció, on es feia la valoració
del projecte i l'entrevista, no arribaren al mínim. Eren antic membres del CEP
i no varen saber fer ni defensar un
projecte de CEP? En realitat tot estava preparat per a pegar-los la ganivetada
perquè no els volien.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada