diumenge, 31 d’agost del 2014

L'ENCICLOPÈDIA FRANCESA


Des de quan en el batxillerat vaig cursar   Langue et littérature françaises vaig quedar fascinat pels il·lustrats que havien fet l'Encyclopédie de Diderot et d'Alembert (el nom complet  és L’Encyclopédie ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers). Els autors per a mi eren com uns herois  perquè s'havien enfrontat al caciquisme i al clergat que impedien la ciència i la cultura. Fou com encendre un llum de milions de watts.

 
Però mai havia pogut llegir ni fullejar l'enciclopèdia mare de tots les demés. Una vegada vaig veure un anunci que anunciava "l'Enciclopèdia Francesa" en forma facsímil i em vaig interessar. No us dic el preu. 
[Si voleu, ara la podeu veure anunciada a Calamo Art, (obres d'ocasió, perquè l'editor ha fallit), que l'ofereixen potser a bon preu.]

Però avui en dia en què trobam totes les enciclopèdies a la xarxa d'Internet també hi trobam l'Enciclopèdia Francesa.
Existeixen vàries possibilitats d'accedir-hi. Una, és visitant la pàgina de  Gallica, la biblioteca digital de la Biblioteca Nacional Francesa on es poden fer dues coses: veure "on line" els toms o baixar-te l'enciclopèdia. (Heu de fer la recerca "Encyclopédie Diderot et d'Alembert")


L'altre possibilitat és accedir a la web  L'Encyclopédie on es pot  consultar una versió actualitzada de l'obra seguint l'ordre alfabètic o també es pot accedir per temes o per imatges o fer recerques de paraules. És extraordinari tornar al món del segle XVIII. 

Això si; està en francès que dissortadament no tots coneixen.
Els que sabem francès, millor! ja que gaudireu també amb la seva lectura. Però sols per les imatges ja val la pena en qualsevol de les diferents opcions. Estareu encantats.

dissabte, 30 d’agost del 2014

LES ILLES OBLIDADES




Autor: Gaston Vuillier

Un llibre interessant per les imatges i pels comentaris sobre aspectes diversos de les nostres illes .
Gaston Vuillier (1847 - 1915), literat i il·lustrador, col·laborador en moltes revistes franceses i en llibres de luxe, va fer un viatge per les Illes a les tardors de 1888, a  Mallorca i de 1889, a Menorca i Eivissa. Els seus escrits i dibuixos sobre aquests  viatges els publicà en tres lliuraments sota el títol de "Voyage aux îles Baléares" a la revista Le Tour du Monde: Mallorca en 1888, Menorca i Cabrera en 1890 i les Pitiüses, Eivissa i Formentera, també en el mateix any. La seva obra completa al respecte i més coneguda és el llibre "Les Îles oubliées", Editat a París el 1893.

L'any 1990 l'editorial Mol va publicar-lo en català, traduït Nina Moll i prologat per Francesc de B. Moll
L'any 2000, Olañeta Editor el publicà a la colecció "La Foradada". És una traducció de la traducció feta per Nina Moll.
Aquí us presentam alguns dels gravats i el lligam per si voleu veure el llibre complet original francès (inclou la part de Còrsega i Sardenya) baixant-lo de Gallica (les Illes Balears és fins la pàgina 229).

Per baixar-vos el llibre

divendres, 29 d’agost del 2014

NOTÍCIES DE 1864


L'any 1812 s'aprovà la primera Constitució Espanyola  que per primera vegada consagrava el dret a l'educació.
L'any 1857, es dictà la primera llei (Moyano)  que regulava la Instrucció Pública. Aquesta llei s'ha mantingut en els seus trets bàsics fins l'any 1970 (LGE).
A l'any 1860, segons dades estadístiques,  a les Illes Balears només hi havia un percentatge d'entre el 30 i el 40 % d'alumnes escolaritzats  (15000 estudiants d'uns 40000 en edat d'estudiar) i uns 360 mestres i professors.
L'analfabetisme era superior al 75 %.
Les escoles eren totes unitàries.
Tot i això, l'Institut de Palma fou el primer d'Espanya (1836).

L’Institut Balear es creà per la reial ordre del 25 d’agost de 1835 i s’inaugurà el 7 de gener de 1836. L’institut tengué com a primera seu l’edifici del Col·legi de Monti-Sion de Palma, després de l’amortització dels béns eclesiàstics. El 1842 es restablí l’Institut, després d’un parèntesi curt. L’institut es creà per influència de Gaspar Melchor de Jovellanos, té un origen, doncs, liberal i burgès, a diferència dels anteriors col·legis o seminaris de nobles. El 1916 es mudà al seu nou edifici i rebé el nom d’Institut Ramon Llull. El 1936 els sublevats contra la República perseguiren una part important del professorat del centre i el 1939 prohibiren la coeducació. El 1942, es consumà la separació de la part femenina de l’institut amb la creació de l’Institut Joan Alcover, encara amb seu al seu edifici primitiu.


diumenge, 24 d’agost del 2014

COLONIES ESCOLARS 1918

Colònia escolar s'Arenal
L'any 1918 a Mallorca es realitzaren dues colònies escolars: la que patrocinava la Diputació i la que patrocinava l'Ajuntament de Palma.
La primera estava dirigida per Antoni Salom i es duia a terme, com sempre, en el Port de Sóller (oratori de Santa Caterina).
La segona estava dirigida per Bartomeu Terrades i es realizava a S'Arenal.
La revista Baleares en el número 61 (31 d'agost) fa una petita crònica d'ambdues colònies. També publica vàries fotografies, entre les quals hi ha aquesta que posam on surt (centre) el director de l'Escola Graduada de Palma, B. Terrades.
Podeu veure aquesta informació a la revista completa que adjuntam on surten altres informacions interessant d'aquell estiu a Mallorca.


dissabte, 23 d’agost del 2014

LA FAMÍLIA CAMPS


 VEGEU L'ARTICLE DE BERNAT SUREDA: "Conèixer i ensenyar: la nissaga Comas"

Gabriel Comas i els seus fills
Gabriel Comas i Ribas (Esporles, 1864-Barcelona, 1942). Va ser un mestre d'escola i pedagog mallorquí que es caracteritzà pel seu dinamisme dins el marc de la renovació educativa i els corrents pedagògics pestalozzians.La seva mare exercia de mestra sense tenir cap títol. Cursà estudis de magisteri i exercí a Campanet i Banyalbufar. A partir de 1886 va estar destinat a l'escola de Sant Climent (Menorca), convertint-se en un impulsor d'experiències pedagògiques innovadores. Després de cinc anys a l'escola de Sant Climent va ser destinat a Alaior. El 1887 obrí a l'escola una aula gratuïta per a persones adultes. Establí contacte amb persones progressistes i inquietes de Maó, en especial amb l'anarquista i republicà Joan Mir i Mir. Els dos foren membres de la lògia Hermanos de la Humanidad. A Sant Climent, Comas començà amb l'organització d'excursions escolars per conèixer l'entorn. El 1904 pronuncià una sèrie de conferències on palesava la manca de renovació a l'ensenyament primari illenc i proposava mesures per canviar la situació. En la seva conferència Extensión universitaria. Cultivo de la inteligencia proposà la conversió de les escoles unitàries en graduades. Els arguments a favor de les escoles graduades els exposà millor en el treball Reformas urgentísimas en la primera enseñanza (1907) i en especial en els escrits posteriors al viatge que va fer l'any 1911 per diversos països europeus. Comas associava estretament la graduació a l'aplicació dels principis de l'Escola Nova. L'any 1905 tornà a Mallorca on transformà l'escola de Santa Catalina en una escola graduada amb la finalitat de potenciar el paper social de l'escola i promoure el desenvolupament integral de l'esser humà. El 1923 es traslladà a Barcelona, a l'Escola Urbana número 69, on es jubilà el 1934. Publicà nombrosos escrits a la revista ''El Magisterio Balear''.                                                                                                         

Margalida
Margarida Comas i Camps (Alaior, Menorca, 25 de novembre de 1892 - Exeter, Anglaterra, 1973) fou biòloga, pedagoga i professora de la Universitat de Barcelona. Comas fou una gran defensora de la innovació pedagògica, la igualtat social i els drets de les dones. La seva activitat com a investigadora queda recollida en revistes franceses i en el Butlletí de la Societat Espanyola de Ciències Naturals. Margarida Comas va iniciar els estudis de magisteri a Mallorca. El 1922 va ingressar a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona, i el 1928 va arribar a ser una de les primeres llicenciades en biologia, amb un expedient excepcional. El seu interès per la investigació la va portar a ampliar els estudis a París i a Londres, i va aconseguir el grau de doctora. En tornar a Espanya va guanyar la Càtedra de Ciències Naturals de la Universitat d'Oviedo. Posteriorment va exercir com a mestra a l'Escola Normal de Mestres de Tarragona; el 1931 va ser nomenada directora de l'Escola Normal de la Generalitat del nou règim republicà. El 1934 va ser professora agregada de biologia infantil i metodologia de les ciències de la naturalesa a la Universitat de Barcelona; d'aquesta manera es va convertir en la primera professora de la facultat de pedagogia de la UB. En esclatar la Guerra Civil espanyola, es va instal·lar a Bilbao. El 1937 va emigrar a Anglaterra, on va continuar investigant dins l'àmbit acadèmic a Foxhole i a Darlington Hall.

Joan
Joan Comas i Camps (Alaior, Menorca  23.I.1900 - Mèxic DF 18.I.1979)
Mestre, inspector de primer ensenyament i antropòleg. Va estudiar el batxillerat al seu poble natal i magisteri a Madrid, matriculant-se en l'Escola d'Estudis Superiors de Magisteri i en la Facultat de Ciències Biològiques. El 1921 es va graduar com a inspector de primer ensenyament, afiliant-se aquest mateix any a la UGT. Va desenvolupar la seva professió a Girona (1921 a 1924), Santa Cruz de Tenerife (1924 a 1927) i Lugo, on va ingressar al PSOE el 1927 Becat per la Junta d'Ampliació d'Estudis marxar a Ginebra el 1928 per estudiar a la seva Universitat i a l'Institut de Ciències de l'Educació i on es va diplomar en Pedagogia en 1930. poc després de tornar a Espanya va ser triat regidor del PSOE per l'ajuntament de Lugo a les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931. participar en el XIII Congrés del PSOE en 1932, on va formar part de la Comissió de «cooperació». Posteriorment va estar destinat a Segòvia (1932) ia Madrid, on va ser assessor tècnic i inspector de serveis a l'estranger de la Junta de Relacions Culturals del Ministeri d'Estat (1933 a 1936) i secretari de la Revista de Pedagogia. Al principi de la guerra civil (d'agost a novembre de 1936) va ser director de la Llar d'Orfes de Milícies de Madrid. Al novembre de 1936 va ingressar en el Partit Comunista d'Espanya. Va ser agregat a la Direcció General de Primer Ensenyament (novembre de 1936 a agost de 1937); delegat d'Espanya a París per a l'evacuació de la infància (d'agost de 1937 a gener de 1938); secretari general de la Direcció General de Primer Ensenyament del Ministeri d'Instrucció Pública (de gener a abril del 1938) i agregat en la Subsecretaria de Propaganda del Ministeri d'Estat (de maig de 1938 a gener de 1939). El 10 de gener de 1939 va ser mobilitzat, pertanyent a la Secció de Propaganda de l'Estat Major de l'Exèrcit de l'Ebre a Tarragona. El 9 de febrer va creuar la frontera amb la seva unitat, sent internat al camp d'Argelers d'on es va escapar per anar a París. A finals de febrer es va traslladar a Ginebra, on va concloure els seus estudis de doctorat en antropologia. Va tornar a París, on va romandre del 26 d'agost al 12 de setembre, dirigint llavors a Rotterdam. El 22 de setembre va embarcar al New Amsterdam rumb a Mèxic, on va arribar el 16 d'octubre de 1939. La signatura del pacte germano-soviètic de no agressió va motivar el seu allunyament del PCE. A Mèxic es va dedicar a la investigació antropològica. Va ser professor d'antropologia física en l'Escola Nacional d'Antropologia i membre de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (1940-1943); secretari general de l'Institut Indigenista Interamericà (1949 a 1955); professor de l'Escola Normal Superior i del doctorat en pedagogia (1946 a 1955); investigador titular adscrit a l'Institut d'Investigacions Històriques, Secció d'Antropologia de la Universitat Autònoma Nacional de Mèxic i professor de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UNAM. Va ser director de la revista Anals d'Antropologia i membre de les societats científiques més importants en la seva especialitat, impartint nombrosos cursos i conferències en la majoria de les Universitats d'Amèrica. Investigador emèrit de l'Institut d'Investigacions Històriques de la UNAM, el 1978 va rebre el premi Malinowsky i va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid. Va morir a Mèxic el 18 gener 1979.

MARGALIDA COMAS CAMPS

 
Margarida Comas i Camps (Alaior, Menorca, 25 de novembre de 1892 - Exeter, Anglaterra, 1973) fou biòloga, pedagoga i professora de la Universitat de Barcelona. Comas fou una gran defensora de la innovació pedagògica, la igualtat social i els drets de les dones. La seva activitat com a investigadora queda recollida en revistes franceses i en el Butlletí de la Societat Espanyola de Ciències Naturals. Margarida Comas va iniciar els estudis de magisteri a Mallorca. El 1922 va ingressar a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona, i el 1928 va arribar a ser una de les primeres llicenciades en biologia, amb un expedient excepcional. El seu interès per la investigació la va portar a ampliar els estudis a París i a Londres, i va aconseguir el grau de doctora. En tornar a Espanya va guanyar la Càtedra de Ciències Naturals de la Universitat d'Oviedo. Posteriorment va exercir com a mestra a l'Escola Normal de Mestres de Tarragona; el 1931 va ser nomenada directora de l'Escola Normal de la Generalitat del nou règim republicà. El 1934 va ser professora agregada de biologia infantil i metodologia de les ciències de la naturalesa a la Universitat de Barcelona; d'aquesta manera es va convertir en la primera professora de la facultat de pedagogia de la UB. En esclatar la Guerra Civil espanyola, es va instal·lar a Bilbao. El 1937 va emigrar a Anglaterra, on va continuar investigant dins l'àmbit acadèmic a Foxhole i a Darlington Hall.

Publicacions de caràcter pedagògic
La Enseñanza Elemental de las Ciencias físico-naturales y de las Matemáticas en Inglaterra. Reinosa. Tipografía de A. Andrey y Cª. 1923
La enseñanza de las ciencias físiconaturales en Francia. Revista de Pedagogía, nº 58, pp.448-453. 1926
El método MacKinder. Publicaciones de la Revista de Pedagogía, Madrid, 1930
El método de proyectos en las escuelas urbanas. Publicaciones de la Revista de Pedagogía, Madrid, 1931
La coeducación de los sexos. Publicaciones de la Revista de Pedagogía, Madrid 1931
Las escuelas nuevas inglesas. Publicaciones de la Revista de Pedagogía, Madrid, 1935
Las Ciencias Naturales en la escuela. Revista de Pedagogía, nº 171, pp. 97-104. 1936
Contribución a la metodología de las ciencias naturales. Dalmau Carles, Pla.E.C. Editores, Gerona. 1937
Publicacions de caràcter científic
Sobre la estructura microscópica del corazón de los Cefalópodos, Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural, 1924, XXIV, pp. 313-320
Nota de los trabajos realizados en el "Laboratoire d'Évolution des Êtres Organisés". Documentos JAE (Junta de Ampliación de Estudios, Residencia de Estudiantes, Madrid) 1926; 1-8. París, 10 de junio de 1926. Memoria al finalizar su primer curso como pensionada de la JAE en París.
Notes biologiques sur Chironomus thummi Kieff. Bull. Soc. Zool. De France 1927; 52:127.
Sur l'intersexualité chez Paramernis contorta V. Linzt. Bull. Biol. De La France Et La Belgique 1927; 61. El texto original mecanografiado se encuentra en los archivos de la JAE como memoria de la pensión en París (Archivos JAE C-165:1-6.)
Sur le mode de penetration de Paramernis contorta dans la larve de Chironomus thummi Kieff. C. R. Soc. Biol. 1927; 96:673-5.
Sur les métamorphoses de Prodiamesa notata Meigen (Chironomidae). Comunicación presentada a la Societé De Zoologia. 1928? (Archivos JAE; 1-5)
Le determinisme du sexe chez un nematode parasite des larves de Chironomes. Comunicación presentada en unión con el Profesor Caullery a la Academia de Ciencas de París en sesión del 5 de marzo de 1928
Sobre la influencia de la tiroidina en el desarrollo de Chironomus thummi Kieff, Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural, 1928, XXVIII, pp. 309-314.
Contribución al conocimiento del determinismo del sexo en Paramermis contorta v. Linzt. Mem. R.S.E.H.N. Tomo En Homenaje a Ignacio Bolívar 1929; 15:47-52.
Evolución y herencia. Conferencias impartidas en la Universidad Internacional de Santander. Revista de Pedagogía, 1934; n° 146 y 147.
Genética y Eugenesia. Revista de Pedagogía, 1935; n° 158, pp. 72-78.

BIOGRAFIA DE MARGALIDA COMAS

EXCURSIÓ CONTADA PER MARGALIDA COMAS

dijous, 21 d’agost del 2014

EL CAS DE L'ESCOLA GRADUADA ANY 1916

L'any 1916 fou un any terrible per l'Escola Graduada de Palma. El batle baró de Pinopar la va fer tancar i va expedientar el director del centre Bartomeu Terrades. El conflicte va durar més de mig any de manera que aquell curs escolar es va perdre del tot. 
Fa anys vaig llegir aquesta història en el llibre de Jaume Oliver Jaume "Escola i Societat" on es dóna una extensa informació sobre el cas però no em va bastar perquè quedaven aspectes per aclarir. Per això he cercat a l'arxiu municipal de Palma i a la premsa local de l'època la informació que m'ha servit per elaborar l'article que dóna clarícia de tot allò que va passar. Fets lamentables que acabaren amb la renúncia del batle Francesc Puigserver, baró de Pinopar. L'escola va reprendre l'activitat el curs 1916/1917 però mai va tornar ser la mateixa  que havia començat amb tanta il·lusió feia pocs cursos.
Tot va començar amb la presa de possessió del nou batle dia 1 de gener de 1916. Pocs dies després, el 5 de febrer, va dir en el ple municipal: 
 "Mala y pesada carga es la de ocupar el cargo de Alcalde..."
"... Antes de ocupar la Alcaldía, ya me dijo no recuerdo quién, que en la Escuela Graduada se cometían
inmoralidades, pero yo no pude hacer mas que darme por enterado porque no era yo entonces el
llamado a resolver.
Eren les explicacions que donava per haver tancat l'Escola Graduada i expedientat el seu director.

La història sembla recobrar actualitat amb els expedients oberts a diferents directors de les Illes en aquest passat curs, encara no resolts.

EL CONFLICTE DE L'ESCOLA GRADUADA DE L'ANY 1916 COMPLET



dimecres, 20 d’agost del 2014

L'ESCOLA GRADUADA DE PALMA (1912)

Organització i funcionament de l'Escola Graduada de Palma:
La organització d'un centre escolar depèn principalment de la normativa reguladora i  de la titularitat i/o la direcció i és relativament fàcil de conèixer.
En canvi conèixer el funcionament d'una escola implica un procés d'observació directa o indirecta (mitjançat una memòria. p.e.) que no sempre són possibles.
En el cas de l'Escola Graduada de Palma existeix un projecte que personalment no he llegit però que es fa palès en l'article de la doctora Francisca Comas Rubí (2002): Reforma urbanística i modernització pedagògica en la Mallorca d’inicis del segle XX. Educació i Cultura, UIB.
Aquest article tracta de la reforma urbanística de Palma a principis del segle XX però també, i a conseqüència de la reforma, de la construcció de la primera escola graduada de Ciutat. La part més interessant al respecte del tema que tractam és quan exposa el projecte pedagògic que es pensa realitzar a l'escola.
En tot i això no deixa d'esser un projecte i potser per això mateix, potser no és exacte al funcionament de l'escola en la realitat.
La meva opinió als respecte és la següent:
1. Aquest era un centre municipal que incorporà una escola estatal que estava ubicada en el carrer Moyà (devora la parròquia de Santa Eulària). El mestre-director era Bartomeu Terrades Mir.
2. La nova escola tendria un director general de tota l'activitat que recaigué en Bartomeu Terrades Mir amb un sou (afegit al seu de mestre-director) de 500 pessetes. El mestre Gabriel Comas que havia d'esser director de la secció froebeliana en realitat no es va incorporar al centre perquè no li autoritzaren des del ministeri.
3. Dues mestres s'encarregarien de pàrvuls (secció froebeliana): Josefa Bauzà i Rosa Estaràs (auxiliar).
4. Quatre mestres, del quals dos eren contractats per l'Ajuntament: Josep Balaguer i Antoni Salleras; i dos són serien anomenats per l'Estat.
5. Professorat especialista de dibuix: Pere Caffaro i Joan Pizà
6. Professorat especilista de francès: Louis Carbou.
7. Personal subaltern i de neteja.
El professorat especialista també impartia classes en horari no lectiu a alumnes de fora del centre.
El centre també oferia la possibilitat d'oganitzar conferències o actes culturals.  

Per a més informació llegiu:





dimarts, 19 d’agost del 2014

LA CONSTRUCCIÓ DE L'ESCOLA GRADUADA DE PALMA


El dia 1 d'agost de 1910 s'inauguren les obres de l'escola graduada amb el trasllat de la primera pedra al nou emplaçament. A l'acte es feren diversos parlaments entre els que destacam el del mestre de l'escola de Santa Caterina,  Gabriel Comas i Ribas.

Entretant es donen aquestes passes per a construir l'edifici, l'Ajuntament de Palma va pensionar dos mestres de Palma amb dues mil pessetes a cadascun per a realitzar un viatge d'estudi ... "fueron elegidos respectivamente Don Bartolomé Terrades y Mir y Don Gabriel Comas Ribas, maestros de dos escuelas públicas de Palma, para que, pensionados por esta Excma. corporación municipal, realicen un viaje por las principales naciones de Europa, con el fin de hacer estudios sobre la organización escolar y adelantos pedagógicos que puedan adaptarse á las escuelas de este municipio...". Surten el 2 d'octubre i tornen a finals del mes de desembre. A la seva tornada redacten una memòria del viatge i alguns articles pedagògics referits al mateix tema. 

Articles relacionats:
  1. L'enderrocament de les murades i la primera pedra de l'escola model a la revista "La Roqueta"
  2. L'escola graduada de Palma: construcció de l'edifici

diumenge, 17 d’agost del 2014

ALTRES COLONIES ESCOLARS 1906




Una informació que corrobora que don Miquel Porcel durant el mes d'agost dirigia la colònia escolar que va combinar l'oratori de la Victòria a Alcúdia i l'oratori de Santa caterina del Port de Sólller. 
La curiositat és que  bona part del trajecte d'un lloc a l'altre el realitzaren a peu.
La colònia de nines es va realitzar al Lazareto del Port de Sóller.
(La informació surt a El Magisterio Balear de 4/8/1906)






dissabte, 16 d’agost del 2014

LA COLÒNIA ESCOLAR DEL PORT D'ANDRATX


Les colònies escolars gaudeixen d'un prestigi ben merescut com a institucions pedagògiques d'escola activa, encara que entre les seves pretencions principals, i sobre altres aspectes, ressalta una finalitat higienista.
En el meu cas les millors pràctiques pedagògiques estic segur les vaig realitzar a les colònies de Ca'n Tàpera a partir de 1970.
Són ben conegudes les colònies patrocinades per la Diputació Provincial i les va organitzar el Museu Pedagògic dirigit per Joan Capó. També que l'ajuntament de Palma n'havia subvencionat a partir de 1906.
Però no havia llegit res en concret de la primera colònia patrocinada per l'Ajuntament de Palma que es va realitzar al Port d'Andratx en el mes d'agost de 1906 amb Bartomeu Terrades com a director fins que vaig trobar el llibre de la memòria feta com a justificació de la seva realització. En la memòria [Colonia Escolar de Puerto de Andratx organizada por el Ayuntamiento de Palma, Agosto de 1906. Bartolomé Terrades Mir], al marge dels aspectes organitzatius i pedagògics que són descrits amb bastant de detall, com a mínim per a fer-nos idea d'allò que era i que es feia a la colònia, observam un aspecte que vull destacar: les visites que va tenir durant la seva realització. autoritats locals (batle i regidors d'Andratx), autoritats municipals de Palma (presidides pel batle Calvet i pel síndic Lluís Alemany), representants i redactors diaris Ultima Hora i La Tarde i el diputat (sots-secretari d'Instrucció Pública) Alexandre Rosselló. Tampoc fa faltar l'inspector d'ensenyament don Andreu Morey.
La coincidència d'un personatge tan important com era el diputat don Alexandre Rosselló amb el regidor Lluís Alemany (que un any després seria batle de Palma) i el director de la colònia Bartomeu Terrades, ens fa pensar que potser parlaren de la idea de construir una Escola Graduada Model a ciutat que podria ser dirigida pel mateix Terrades (era mestre a Palma). El que no va poder assistir fou don Miquel Porcel, regent de la Normal, perquè dirigia la seva pròpia colònia al Port de Sóller. Però aquest mestre hi era present mitjançant el llibre d'on Terrades havia tret idees pel projecte [PORCEL RIERA, Miguel. Diario de una colonia escolar en Baleares: Puerto de Sóller. Agosto de 1901. Notas tomadas sobre el terreno. Palma: Tipo-lit. de Bartolomé Rotger, 1901].
 
Diario La Tarde (Palma 16 de agosto)
Els apèndixs:
1.Excursión a "La Mola des Clop", descrita per un colono.
2. Excursión a "Sant Telm", descrita per un colono.
3.- Datos de los colonos.
4.  Datos económicos.
5.- "Visitando una colonia". Diario La tarde (16/8/06).
6.- "Las colonias escolares. En Andraitx". Diario Ultima Hora (20/8/06).

dijous, 14 d’agost del 2014

EL VIATGE A LA COLÒNIA

"El mar i els pins"

Els colons són dotze nins de les escoles de Palma. El director és el mestre de la graduada de carrer Can Moyà, Bartomeu Terrades i els auxiliars Bernat Palmer i Pere J. Horrach (el dia abans havia partit per fer els preparatius del lloc de la colònia).



La sortida estava prevista per la 1 del migdia del diumenge dia 5 d'agost. Una hora abans de partir, els pares i familiars ja eren al lloc de partida amb els fills per a donar consells i recomanacions als mestres. Mai havien sortit de Palma i sobretot, un viatge tan llarg.

El viatge per paratges de Calvià, enmig de boscs i amb vistes al mar a l'esquerre, era meravellós. A les 7 de l'horabaixa arribaren al Port d'Andratx. Havien estat sis hores de camí en dues galeres tirades per dos muls cada una.

 La casa era un enorme xalet arran del mar.

Serien 25 dies d'excursions, bans, jocs i cançons.

Aquell primer dia un dormir de reis.
A primera hora, bany.


LLEGIR MÉS:
 



COLÒNIA ESCOLAR PORT D'ANDRATX

A L'AIGUA!
És el primer bany del primer dia de la colònia a la primera hora del matí.
Sortir de la casa i zas! Cap a l'aigua! 
Pura delícia que durarà 25 dies.
Allò que s'observa a primera vista és que els cossos dels colons mostren la manca d'una alimentació correcta. Són nins mal alimentats. 
Els dies a la colònia els ajudaran a millorar la malnutrició. Aquesta és una de les finalitats de les colònies escolars d'aquells anys.

El bany a primera hora del matí


Mestres i colons havien arribat el vespre anterior després d'un llarg viatge fet en dos carruatges que havia traspassat la part de ponent de Palma, tot Calvià i part d'Andratx fins arribar a una casa a vorera del mar en el mateix port.
Les evocacions d'aquesta activitat i de la fotografia són diverses. Cap enrere, les colònies realitzades per D. Miquel Porcel i Riera en el Port de Sóller; cap endavant, la primera escola graduada de Palma.

LLEGIR MÉS:
  1. LA PARTIDA DE PALMA CAP A LA COLÒNIA
  2. DIARIO DE UNA COLONIA: EL PRIMER BAÑO

 


dilluns, 11 d’agost del 2014

MISSATGE ALS MALLORQUINS

El "Missatge als mallorquins" va ser reproduït per La Nostra Terra, que a l'editorial del mes de maig feia ressaltar que el document era la represa, amb major amplitud i caràcter més oficial, d'anteriors intents que afirmaven la fraternitat d'uns pobles que parlen la mateixa llengua i una invitació a intensificar les col·laboracions i intercanvis. L'Associació per la Cultura de Mallorca [Miquel Ferrà] s'encarregà de preparar un text, la Resposta als catalans, que fou aprovat en sessió plenària i signat per cent cinquanta-tres persones i aparegué a la premsa de Mallorca el 10 de juny i a la de Barcelona a partir del 14 del mateix mes. Com a conseqüència de l'intercanvi de documents es va crear una Secretaria de la Comunitat Cultural Catalano-Balear, que va organitzar una visita a Mallorca pel 21 de juny de 1936 i un concert de l'Orfeó Català, pel 25 del mateix mes, però els actes foren ajornats fins a l'octubre. La guerra civil va fer impossible que els actes programats es duguessin a terme.

Missatge als mallorquins

Resposta als catalans

Llistat de signants

EL LLISTAT DELS SIGNANTS


Llistat de signats de la "Resposta als catalans" (per columnes i ordre alfabètic del primer llinatge)
Entre ells hi figuren coneguts docents (mestres i professors)

Alfons Aguiló; Eugeni Aguiló; Périt Agrònom;
F. de S. Aguiló, metge;
F. de S. Aguiló, professor;
J. Aguiló de Son Servera, metge;
Caietà Aguiló, President de la Secció Acadèmica de St. Cosme i St. Damià;
A. Albertí, metge;
Guillem Alcover, notari;
Pau Alcover de Haro, advocat;
Antoni I. Alomar, advocat;
Gabriel Alomar, publicista;
Gabriel Alomar Esteve, arquitecte;
Bartomeu Amengual, Secretari de la Cambra de Comerç de Barcelona;
Manuel Andreu Fontirroig, escriptor;
Andreu Arbona Oliver, escriptor;
Miquel Arbona, escriptor;
Miquel Arrom, mestre;
Pere Aulí, mestre nacional;
Mn. Bartomeu Barceló, escriptor;
Pere Barceló, Professor;
Miquel Bauçà Morell, advocat;
Rosa Bennàssar, Presidenta del Foment de Cultura de la Dona de Sóller;
Bartomeu Billoch, escriptor;
Miquel Bisbal, metge;
Jaume Busquets, professor mercantil;
Damià Canals, Llicenciat en Filosofia i Lletres;
Joan Capó, Inspector 1a Ensenyança;
Jaume Cirera Prim, químic;
Guillem Colom, poeta;
Guillem Colom Casasnovas, geòleg;
Jaume Colom, Miquel Àngel Colomar,escriptor;
Jaume Comas, metge;
Andreu Crespí, professor;
Emili Darder, metge;
Miquel Deyà, mestre;
Miquel Dolç, poeta;
Llorenç M. Duran, mestre;
Miquel Duran, escriptor;
Josep Ensenyat, professor;
Fèlix Escalas, advocat;
Joan Estelrich, escriptor;
J. Feliu, advocat;
Bartomeu Ferrà, pintor;
Miquel Ferrà, Llicenciat en Lletres;
Andreu Ferrer, Director de l’Escola Graduada P. Garau;
Antònia Ferrer, apotecària;
Jaume Ferrer, odontòleg;
Margarida Ferrer, Mestressa
Nacional;
Josep Font Trias, Doctor en Filosofía;
Miquel Font, advocat;
Baltasar Forteza, President de l’Orfeó Mallorquí;
Bartomeu Forteza, enginyer agrònom;
Guillem Forteza, arquitecte;
Miquel Forteza, enginyer de camíns;
Rafel Forteza, crític musical;
Lluís Frontera, metge;
Vicens Furió Kobs, President de la Comissió de Monuments;
Gabriel Fuster Mayans, advocat;
Joan A. Fuster, pintor;
Mn. Salvador Galmés, Director de l’Edició de les Obres de Ramon Llull;
Miquel Garau Massanet, perit industrial;
Antoni Garau, professor;
Llorenç Garcías, botànic;
Antoni Giménez, Director del Museu Arqueològic Lul·lià;
Bernat Jofre, advocat;
Bernat Juan, Director del Laboratori Municipal;
Vicenç Juan Serra, industrial;
Joan Llabrés, C. de l’Acadèmia de la Història;
A. Llobera, President dels «Amics d’En Costa»;
Josep Malberti, Conservador del Museu de Bellver;
Joan Marquès Arbona, Director del «Sóller»;
Miquel Marquès Coll, periodista;
Jaume Mas Porcel, músic;
Joan Mascaró, professor;
Gabriel Mayol, metge;
Josep Mayol Trias, odontòleg;
Maria Mayol, professora;
Miquel Massutí, del Laboratori Oceanogràfic;
J. Mir Peña, metge;
Josep Miró Pastor, advocat;
F. de B. Moll, Director de L’Obra del Diccionari i de la Biblioteca «Les Illes d’Or»;
Faust Morell Grau;
Ramon Morey Antich, mestre;
Antoni Mulet, Agent de Duanes;
Joan Mulet Roig, advocat;
Andreu Muntaner, professor;
Joan Muntaner, escriptor;
Guillem Nadal, secretari d’Ambaixada;
Bernat Obrador, ex-tinent d’Alcalde;
Bartomeu Oliver, Director de l’Institut Tècnic Eulalia;
Mateu Oliver Maimó, músic;
P. Oliver Domenge, apotecari;
P. Andreu de Palma, odontòleg;
Joan Palou, apotecari;
Antoni Parietti, enginyer de camins;
Martina Pascual Vda. d’Obrador, Bibliotecària;
Joan Petro, mestre;
Josep Picó, Director de l’Orfeó Mallorquí;
Antoni Pizà, advocat;
Joan Pizà Ensenyat, odontòleg;
Mossèn Antoni Pons, historiador;
Fèlix Pons, advocat;
Joan Pons, llicenciat en Lletres;
Ferran Porcel, Doctor en Història;
Josep Quiñones, advocat;
Rafel Ramis Togores, periodista;
Pere A. Reus, advocat;
Gaspar Reynés, metge;
Gaspar Reynés Quintana, advocat;
Antoni Reynés, odontòleg;
Guillem Roca Waring, advocat;
Josep F. Rey, odontòleg;
Ignasi F. Rey, odontòleg;
Ignasi Ribas Muntaner, professor,
Antoni Rosselló, Pèrit Agrònom;
Bartomeu Rosselló Porcel, Llicenciat en Lletres;
Marian Rovira,metge;
Gaspar Rul·lan, Membre de la «Royal Photographic Society of Great Britain»;
Miquel Sacanell, escultor;
B. Sagrera, mestre;
Antoni Sagristà, dibuixant;
Maria Antònia Salvà;
Antoni Salvà, Director de «La Nostra Terra»;
Baltasar Samper, músic;
Josep Sampol, metge;
Joan Sancho Llodrà, mestre nacional;
F. Sancho, metge;
Joan Sancho Tous;
Elvir Sans, President de la Societat Arqueològica Lul·liana;
Bartomeu Sastre;
Gabriel Sastre, mestre nacional;
Antoni Mª Sbert, Director de l’I. d’ A. S. Universitària;
Joan Sbert, Llicenciat en Lletres;
Josep Serra, apotecari;
M. M. Serra Pastor, escriptor;
Pere Serra, mestre nacional;
Pere Serra, metge;
G. Serret Ramis;
Àngel Soler, mestre;
Mossèn Francesc Sureda Blanes, Regent de l’Escola Lliure de Lul·lisme;
Josep Sureda Blanes, President de l’Associació per la Cultura de Mallorca;
Miquel Sureda Blanes, President del Museu Regional d’Artà;
Mn. Joan M.ª Thomàs, Director de la Capella Clàssica de Mallorca;
Andreu Torrens, veterinari;
Jaume Torrens, apotecari;
Joan Torrens, mestre;
Martí Torrens, apotecari;
J. Trian, metge;
Joan I. Valentí, psiquiatra;
Damià Vidal, notari;
Francesc Vidal Burdils, escriptor;
Martí Vila, metge

diumenge, 10 d’agost del 2014

RESPOSTA ALS CATALANS


Manifest del dia 10 de juny de 1936 pel qual els signants foren acusats de traïció i obligats a retractar-se públicament sota amenaça d'exili. Fou signat per 153 representants de la societat i cultura de Mallorca en resposta al "Missatge als mallorquins". Molts d'ells foren perseguits, empresonats i depurats:

"Signat per elements representatius de totes les disciplines  intel·lectuals, acaba d’ésser tramès als mallorquins un missatge, que és alhora d’agraïment per elevades aportacions espirituals rebudes, i una invitació a intensificar les actuacions conjuntes per un idea comú de cultura i per un envigoriment de les forces de cohesió moral, social i patriòtica, avui mes necessàries que mai en la vida dels pobles.

Ni la més elemental cortesia pot deixar incorrespost aquest reconeixement dels catalans d’avui a tot allò que l’escola mallorquina aportà a la renaixença literària catalana, des dels primers jocs Florals  restaurats; ni la sensibilitat col·lectiva més rudimentària pot esquivar la
meditació davant el fet viu d’una cultura catalana, arborada pels seus  capdavanters com un estendard de Futures victòries a la proa d’una nau de salvació, en mig de la depressió espiritual que travessa i amenaça el món de l’occident.

Per això, amb la nostra simple condició de mallorquins conscients, hereus i depositaris d’una tradició que ens emmotllà, i en la transmissió de la qual està el secret de la nostra subsistència com a poble, elevam aquí la  veu per contestar aquell missatge.

Amb la nostra resposta volem fer primer que res la triple afirmació d’una unitat de sang, de llengua i de cultura; afirmació de fidelitat a una pàtria natural que és, per damunt de tota política, la terra on és parlada la mateixa llengua nostra. L’afirmació que adreçam a la Catalunya immortal, la Catalunya de tots els catalans i de tots els temps, que s’estén del Rosselló a València, la del rei En Jaume i de Ramon Llull, la que ressorgí triomfant el dia que un mateix esperit començava d’agermanar, en els inicis d’una renaixença gloriosa, els primers vidents d’enllà i ença del mar, votats a la restauració de la nostra llengua.

Des que el rei En Jaume en 1229 conquistava Mallorca, la nostra illa ha seguit el seu camí per la història, coincident a voltes i d’altres divergent, unida o separada políticament de la Catalunya continental. No ens importa ara. Una realitat ha surat per damunt totes les altres, en tots els temps, a la nostra terra, i és la realitat única, incommovible, de la llengua viva. I amb aquesta realitat ens emparam avui per afirmar-nos a nosaltres mateixos, segurs de la força incoercible que l’idioma representa, i amb la qual fiam totes les esperances de durada com a col·lectivitat humana, arrelada en un solar comú i dotada d’un esperit i d’una fesomia pròpia.

L’afirmació d’una llengua és també l’afirmació d’una cultura. No creim equivocar-nos en assegurar inscrit l’esdevenidor cultural de Mallorca en l’òrbita de gravitació que la llengua li senyala. I en ratificar públicament l’adhesió a aquesta llengua i a la seva cultura, no entenem renunciar a cap de les característiques que han modelat al llarg dels segles la nostra fesomia popular, de la mateixa manera que han particularitzat la varietat  del parlar mallorquí dins la unitat inexpugnable de la llengua catalana. Som i serem fidels a una Mallorca que es vol afirmar profundament mallorquina i exaltar així la seva íntima i autèntica personalitat."

Davant el miracle vivent d’una cultura catalana que desplega als nostres ulls la seva carta de ciutadania en els centres de la cultura universal, no defugim de prendre posicions al seu redòs, amb tota la modèstia del nostre esforç. Aquesta adhesió, instintiva més que no reflexiva tal volta fins avui, hem de fer-la conscient, viva i estesa a tot el nostre poble. I així responem a la crida que ens és feta, disposts a col·laborar en tots aquells actes i projectes encaminats a consagrar la nostra germanor essencial i la nostra comuna esperança."

Llistat de signats 

Missatge als mallorquins