diumenge, 30 de novembre del 2014

Les Escoles de les Illes Balears en temps de la II República



Descripció del projecte


BREU RESUM
La nostra intenció és publicar, en format de llibre, aquest treball de recerca. L'obra presenta un estudi acurat sobre l'ensenyament a les Illes Balears durant el primer terç del segle XX. La classificació s'ha fet per illes i municipis que inclou una fitxa de cada un dels centres escolars construïts o existents en temps de la II República amb fotografies antigues i actuals i també incorpora, entre altres aspectes, la descripció detallada de cada edifici escolar i de l'ús que té a l'actualitat.
El llibre és continuació de "Les escoles de Palma en temps de la II República" que oferirem mitjançant un projecte Verkami anterior de gran èxit.  La nostra idea quan férem l'anterior projecte era continuar la tasca fins a publicar aquest llibre que ara us oferim.
Alhora que elaboràvem el treball, ens adonarem de la important tasca feta en matèria educativa durant el poc temps que va durar la II República i de manera molt especial la referida a l’ampliació de l’oferta educativa concretada en nous edificis escolars.
RAÓ DEL PROJECTE
Durant set anys hem recorregut i fotografiat el centres escolars de les Illes Balears i el resultat s'ha convertit en l'obra que presentam.
Una vegada recollida i analitzada la informació relativa al tema lamentam la desaparició d’alguns dels edificis escolars més significatius i emblemàtics i que amb la nostra tasca volem contribuir en la defensa de la conservació dels que encara es mantenen en peus.
Ara volem publicar-la però per això necessitem la col·laboració d'amigues i amics de les escoles.
També volem donar ocasió a participar-hi aportant suggeriments, noves informacions, documents o fotografies.
e-mail del projecte: escolaweb10@gmail.com
 ESTRUCTURA
I. Pròleg
II Contextualització històrica
III. Contextualització educativa
III. Escoles per zones i municipis:
            Zona 01: Palma
            Zona 02: Tramuntana
            Zona 03: Es Raiguer
            Zona 04: Es Pla
            Zona 05  Es Llevant
            Zona 06: Es Migjorn
            Zona 07: Menorca
            Zona 08: Eivissa
            Zona 09: Formentera
IV. Procedència de les fotografies.
IV. Bibliografia.
VI. Mecenes cofinançadors del projecte a Verkami.
VII. Agraïments

EL FORMAT DEL LLIBRE
- Mida del paper: DIN A4.
- Pàgines: 192.
- Tipus impressió: color.
- Preu de l'edició (3000 € ).
- Exemplars en el projecte: 150.
PRESSUPOST DEL PROJECTE: 3000 €
A QUÈ DESTINAREM ELS DINERS?
Edició en paper del llibre i cobrir despeses realitzades.
PROGRAMACIÓ DEL PROJECTE
 
CALENDARI
Immediatament després que acabi el temps del projecte amb èxit  es realitzarà la impressió dels exemplars.
Els llibres es lliuraran als mecenes assistents en els actes de presentació que oportunament i amb temps suficient es donaran a conèixer. A la resta de mecenes se'ls hi enviarà per paquet postal.
Les presentacions es planificaran i realitzaran a partir que el projecte hagi assolit el seu objectiu amb èxit.

CONSULTES I COMUNICACIONS
Les consultes sobre aquest projecte es faran mitjançant el blog de Verkami.
Les comunicacions entre els mecenes i els autors es farà mitjançant el blog de Verkami o l'e-mail de projecte: escolaweb10@gmail.com
AUTORS DEL PROJECTE
Els autors del projecte som Pere J. Carrió Villalonga, Manel V. Domènech Bestard i Antoni Ramis Caldentey.
- Pere J. Carrió Villalonga és llicenciat en Ciències de l’Educació. Ha estat professor, director, inspector d’educació i professor de la UIB.
- Manel V. Domènech Bestard és professor de Ciències Socials. Ha estat director del CEPA Son Canals.
- Antoni Ramis Caldentey és psicòleg social i educatiu. Ha estat professor, orientador i director a diversos centres de Mallorca.
SI T'INTERESSA PARTICIPAR EN EL PROJECTE ENTRA I ESCULL...

diumenge, 23 de novembre del 2014

LES ESCOLES DE LES ILLES EN TEMPS DE LA II REPÚBLICA



Accés al nostre projecte a Verkami

Com va sorgir l’idea?

Tot és culpa d’una paella. A la sobretaula, al port de Felanitx, d’un dia lluminós d’estiu, va sorgir dins la conversa el tema de les escoles antigues: Sa Graduada i Son Serra a Ciutat, Felanitx... i tantes altres que foren modèliques en els seu temps  i que, han anat caient víctimes d’una malentesa modernitat. Què podíem fer per salvar-ne, al manco, la memòria?
La tasca era engrescadora però calia fitar-la. I ens decidirem per estudiar les escoles  en temps de la II República.

Com ho hem fet?

Una vegada decidit l’objectiu i l’activitat per a aconseguir-lo, fotografiar els edificis que queden de les escoles, que ho eren en temps de la II República, abans de que fossin enderrocats, preparàrem l’instrument fonamental, la càmera de fotos, i ens posàrem a la feina. Començàrem el setembre de 2008 amb la planificació de la feina.
Començàrem per Palma. El primer itinerari, Finestres Verdes, La Soledat i Jaume I, el férem el dia 20 d’octubre. A les tres escoles ens va atendre la direcció del Centre, juntament amb alguns professors i professores, que ens va proporcionar informació verbal i algunes fotografies antigues. Igualment vàrem fer moltes fotografies interiors i exteriors de cada escola visitada.
 Una vegada fetes les visites i fotografies corresponents fèiem sessions d’anàlisi de la informació recollida. Prest vàrem ampliar l’objectiu: Procurar la informació possible referent a inauguració, arquitecte, característiques, fotos antigues,... sobre les escoles visitades, cercant-la a les fonts corresponents. S’ha de dir que no en tots els casos s’ha aconseguit tota la desitjable.
En aquest sentit molt valuosa va ser l’aportació de Joan Vanrell, arquitecte de l’IBISEC, que ens va proporcionar una base de dades de moltes escoles, així com un arxiu de fotografies antigues. Igualment, pel que fa a les de Palma, ens vàrem basar molt en la publicació de l’Ajuntament de Palma de 9 de setembre de 1931: “Proyecto General de Construcciones Escolares”; pel que fa a tot Mallorca, en la Gran Enciclopèdia de Mallorca; pel que fa a les Pitiüses en l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, així com en la col·laboració de Felip Cirer; pel que fa a Menorca en vàries col·laboracions molt valuoses de Pere Alzina; tornant a Palma i Mallorca vàrem fer moltes sessions de recerca d’informació a l’Arxiu Municipal de Palma (expedients de construcció d’escoles) i a les Biblioteques de Can Sales i March (publicacions i diaris de l’època: bàsicament L’Almudaina i Ultima Hora).
Una vegada que l’arquitecte Jaume Mayol va publicar la seva Tesi doctoral: L’Arquitectura Escolar de Guillem Forteza Pinya, es va convertir en referent molt important de la nostra recollida d’informació, atès que moltes de les escoles del nostre treball eren escoles construïdes (o projectades) per Guillem Forteza i totes elles estaven reflectides en el llibre de Jaume Mayol. Ell, igualment, abans de l’esmentada publicació, ja ens havia proporcionat informació i fotografies antigues de totes les escoles de Felanitx.
En casos de municipis o escoles particulars, hem utilitzat llibres, revistes i altres referents que estan indicats a la bibliografia.
Els dos primers cursos vàrem treballar les escoles de Palma; el tercer, les de Mallorca; el quart, 2012-13,  vàrem fer l’edició i publicació del llibre “Les Escoles de Palma en temps de la II República” a través de Verkami; i el curs 2013-14, vàrem acabar les escoles de Mallorca, part forana, i férem les de Menorca i Pitiuses.

Què ens aporta?


Algú es pot demanar per què serveix aquesta feina; què ens aporta aquest treball? Per a nosaltres, els autors, la resposta és senzilla: hem conegut una part de la nostra història que desconeixíem, hem conegut persones interessades pel tema, hem recorregut tots els pobles i llogarets de les nostres illes, gaudint d'un entorn incomparable. Al lector amic li posam tot això a l'abast del seu coneixement de manera que quedi interessat pel tema i li venguin ganes de visitar algunes de les escoles que presentam. Les escoles antigues són un patrimoni que produeix un sentiment de pertinença als antics alumnes i als seus pares. També als docents que hi han treballat. Volem que la nostra obra aporti tot això i més: el reconeixement a uns pobles que estimaren l'educació i la cultura i que, per això, feren escoles.

Els autors

dissabte, 22 de novembre del 2014

LES ESCOLES DE LES ILLES EN TEMPS DE LA II REPÚBLICA


Pere Carrió Villalonga
Antoni Ramis caldentey
Manel Doménech Bestard

Ja hem posat en marxa el projecte de publicar el llibre "Les escoles de les Illes Balears en temps de la II República".

El pots adquirir accedint a la web de Verkami:

http://www.verkami.com/projects/10190-les-escoles-de-les-illes-en-temps-de-la-ii-republica

Has d'escollir  l'opció que més t'interessa i ja està tot fet.

Seràs mecenes del projecte.
P

dijous, 20 de novembre del 2014

Les Escoles de les Illes en temps de la II República

Ja hem posat en marxa el projecte de publicar el llibre "Les escoles de les Illes Balears en temps de la II República".

El pots adquirir accedint a la web de Verkami:

http://www.verkami.com/projects/10190-les-escoles-de-les-illes-en-temps-de-la-ii-republica

Has d'escollir  l'opció que més t'interessa i ja està tot fet.

Seràs mecenes del projecte.

Amigues i amics, estem a punt de publicar el nou llibre que és continuació de "Les escoles de Palma en temps de la II República"...

El nostre treball, a més d'una introducció històrica i una educativa, inclou una relació de les escoles que es construïren abans o durant la II República. 
Aquesta classificació s'ha fet per illes i municipis i inclou una fitxa de cada un dels centres escolars construïts o existents en temps de la II República amb fotografies antigues i actuals i també incorpora, entre altres aspectes, la descripció detallada de cada edifici escolar i de l'ús que té a l'actualitat.
El llibre és continuació de "Les escoles de Palma en temps de la II República" que oferírem mitjançant un projecte Verkami anterior de gran èxit. La nostra idea quan férem l'anterior projecte era continuar la tasca fins a publicar aquest llibre que ara us oferim.
Alhora que elaboràvem el treball, ens adonarem de la important tasca feta en matèria educativa durant el poc temps que va durar la II República i de manera molt especial la referida a l’ampliació de l’oferta educativa concretada en nous edificis escolars.


Us tendrem informats dia a dia sobre aquesta novetat.

Els autors, 

Pere Carrió, Antoni Ramis i Manel Doménech

diumenge, 9 de novembre del 2014

L'ENSENYAMENT A MALLORCA FINS LA II REPÚBLICA: ELS CAS DE MARRATXÍ

EVOLUCIÓ DE L'ENSENYAMENT A MALLORCA FINS LA II REPÚBLICA GRÀCIES A LA I.L.E.: LES ESCOLES DE MARRATXI EN TEMPS DE LA II REPÚBLICA

  • La "Institución Libre de Enseñanza": promotors, ideari i realitzacions
  • La ILE a Mallorca (segle XIX): principals personatges i realitzacions
  • La ILE a Mallorca (a principis del segle XX): principals personatges i realitzacions
  • La ILE a Mallorca en temps de la II República. Les Escoles de Marratxí en temps de la II República
  • Què queda de tot això?
1. La "Institución Libre de Enseñanza" fou creada en 1876 per un grup de catedràtics separats de la Universidad Central de Madrid, entre els que hi havia Francisco Giner de los Ríos, Gumersindo de Azcárate i Nicolás Salmerón, per defensar la llibertat de càtedra i negar-se a ajustar els seus ensenyaments a qualsevol dogma oficial en matèria religiosa, política o moral.

Inspirada en la filosofia de Karl Christian Friedrich Krause (krausisme) tingué una especial influència a l'Espanya de finals del segle XIX.

Va desenvolupar la seva labor educativa al marge de l'estat creant un establiment educatiu privat laic, que va començar en primer lloc per l'ensenyament universitari i després es va estendre a l'educació primària i secundària.

A partir de 1881 van començar a ensenyar a la institució professors formats en ella, com Manuel Bartolomé Cossío (que succeirà a Giner al capdavant de la Institució). La seva labor va consolidar el projecte, de manera que des de 1876 fins a la guerra civil de 1936 es va convertir un centre de referència pedagògica.


2. Què proposava la ILE en educació?

Educació laica, coeducativa, integral, intel·lectual, artística i moral. Una reforma educativa feta amb participació de pares, professorat, alumnat, societat i Estat. Una metodologia basada en la activitat i un procés únic (escola única) de parvulari a la universitat.

El seu principi: "educar per a la comunitat".

3. Realitzacions pràctiques:
  • Colònies escolars
  • Escola d'Estudis Superiors de Magisteri
  • Museu Pedagògic
  • Junta d'ampliació d'estudis
  • Residència d'Estudiants
  • L'Institut-Escola

4. Allò més important és la influència que va tenir la ILE en les polítiques educatives progressistes d'España, sobretot durant la II República.

La Constitució republicana (II República) proclamava l'escola única, la gratuïtat i obligatorietat a primària, la llibertat de càtedra i la laicitat de l'ensenyament. Entre els aspectes més remarcables que s'introduïren durant la II República poden destacar:

  1. Establiment d'ajudes o beques per a l'estudi.

  2. Establiment de la coeducació.
  3. Regulació del bilingüisme.
  4. Supressió de l'obligatorietat de la religió a l'escola.
  5. Reforma de la formació inicial dels docents.
  6. Regulació de la inspecció.
  7. Les Missions Pedagògiques


5. La ILE a Mallorca (segle XIX): principals personatges i realitzacions

Guillem Cifre de Colonya (1852-1908) fou el primer mallorquí institucionista a Mallorca perquè estudià amb el fundador de la ILE Francisco Giner de los Rios i fou professor del primer centre d'aquesta institució a Madrid. Quan va tornar a Pollença va creà (1879) la primera escola institucionista a Mallorca: Institució d'Ensenyament de Pollença. També creà una caixa d'estalvis lligada a la mateixa idea. Aquesta és la Caixa de Pollença encara avui present a Mallorca.

Alexandre Rosselló i Mateu Obrador són dos institucionistes que promogueren la creació de l'Escola Mercantil (1880) després anomenada "Institució Mallorquina d'Ensenyança".

El mateix Alexandre Rosselló, des de la Diputació Provincial, de la que fou president proposà i financià la realització de les primeres colònies escolars de Mallorca. La primera, dirigida pel mestre Miquel Porcel, es realitza en el Port de Sóller, l'any 1893. La seva realització es perllongà fins a la Guerra Civil de 1936.

6. La ILE a Mallorca (segle XX): principals personatges i realitzacions

El mateix Alexandre Rosselló conjuntament amb el batle de Palma LLuís Alemany aconseguiren la creació de la primera Escola Graduada de Palma (1912) que era la primera de Mallorca.

L'any 1917 s'inauguraren els edificis escolars de l'Institut de Segon Ensenyament, l'Escola de Comerç, l'Escola d'Arts i Oficis i l'Escola Pràctica annexa a l'Escola Normal.

7. A principis del segle XX apareix una figura cabdal en la renovació educativa que havia rebut una influència notable de la ILE: Joan Capó Valls de Padrines, mestre i inspector.


Entre les realitzacions principals que es deuen a n'aquest inspector podem assenyalar:

Creació del Museu Pedagògic Provincial (1919)
La Colònia Escolar Provincial
Transformació de les escoles d'adults en escoles populars
Promotor de la Magna Assemblea de batles de les Illes (10 de juny de 1926) per tal de sol·licitar la creació d'edificis escolars a tots els municipis illencs.


Conseqüència d'aquesta iniciativa el govern va facilitar la creació de nombrosos edificis escolars, especialment a pobles de Mallorca.

8. A partir d'aquesta reunió el consistori marratxiner, encapçalat pel seu batlle Bartomeu Ramis Vidal, posa fil a l’agulla i decideix emprendre la construcció de nous edificis escolars totes elles inaugurades dia 17 de novembre de 1929.





 Escola de  es Pla de na Tesa


 




 Escola de Pòrtol






 Escola de sa Cabaneta






 Escola de  Es Pont d'Inca




9. La ILE a Mallorca en temps de la II República

La gent surt al carrer i es concentra les places i front als edificis municipals.
Palma i molts de pobles continuen construint edificis escolars.
És un temps de gran il·lusió pel magisteri que veu en la República en seu gran benefactor.

L'escola unitària de Pòrtol es converteix en una escola graduada. Les demés no es toquen.

 



10. Els mestres de Marratxí també foren sancionats:
 
Maria Castelló..... Trasllat provisional
Miquel Arrom......  Trasllat
Ataulfo del Hoyo.. Excedent forçós
Josefa Pérez.......  Trasllat provisional
Joan Salom........  Suspensió de sou i trasllat
Margarita Rullán.. Suspesa
Albert Castell......  Trasllat provisional
Maciana Mas.......  Jubilació
Luís de la Fuente.  Trasllat provisional
Miquel Tauler...... Trasllat provisional
Ramon Tomàs..... Suspès de sou i traslladat

11. Què queda de tot això?

Després de la II República, cau tot aquest projecte educatiu. Els mestres, homes i dones són experimentats: 56 són separats de l'ofici, 99 castigats amb canvi de destí fora de l'illa i 155 sancionats amb penes menys importants.

Sobretot es va perdre la il·lusió per fer escola. Durant anys ens robaren el passat, el present i el futur. No sabíem qui érem ni si teníem una llengua i una cultura pròpies. Potser perderen algunes coses que mai hem pogut recuperar.
 
Però algunes queden en la Memòria.